Primer Tema: «Amor»
«Preneu mon Cos, preneu ma Sang per la Gracia de nostre
Amor!»
(Es repetit per veus d'angels, esvaint-se.)
«Preneu ma Sang, preneu mon Cos, en recordança
meva»
(Se repeteix també, esvaint-se.)
Segon Tema: «Fè»
Prometença de Redempció per la Fè. Ferma y
plena s'amostra la Fè, sempre creixenta y ben disposta,
aduc enmitg de la pena.
Al renovar-se la prometença, respon la Fè de dalt
de les més dolces alçaries, devallant com portada
per les ales de la Coloma blanca, penetrant sempre més
plena y més forta en els cors dels homes, omplenant el
món y la natura ab tota la poixança més
grandiosa y retornant aprés vers les alçaries
etèries suaument apaibagada.
Apres, una volta encara, d'enmitg les esgarrifances de la solitut
brolla tremolós el plant de la Compassió amorosa,
remembrant la temença, l'angoixa de la suor divina del
Mont dels Olivers, els divins martiris del Gòlgotha...
El cos s'esblaima, la sang s'escola y, aplegada dins del calze,
resplendeix ab un flam de benedicció celestial, espandint
per damunt de tot çò qui viu y pateix les delicies
de la Gracia de Redempció per l'Amor.
Envers aquell qui -oh terrible penediment del cor!- deu
consumir-se endinzat pel castic diví en la
contemplació de la tomba, envers Amfortas, el pecador qui
té la cura del santuari, ens sentim propicis: hi
haurà redempció per' les dolors qui corsequen la
seva ànima?
Altra volta encara oim la prometença y... esperem!